de sobte

un gest meu, un gest de l'altre
i, de sobte, es fa explícit el valor de l'amistat...
de sobte, pren pes

el teu sentiment ja el coneixies,
però se't fa present la seva dimensió,
el de l'altre, l'intuïes,
però la teva inseguretat, te'n feia dubtar, a moments

i allà estan tots dos, expressats

i aleshores (segur que l'altre també),
en la vostra intimitat,
una llàgrima, un sospir, un somriure radiant i enèrgic

era allà, però al fer-se evident, s'ha fet més sòlida

i la màgia d'allò no esperat, d'allò imprevist,
li atorga quelcom de més