l'olor de les estacions

Aquest matí m'he despertat aviat i he olorat la tardor. Sempre hi ha un moment en que intueixo l'estació nova que arriba i és ja irreversible. Al llit, baixant unes escales, davant del mar, sortint d'una botiga,... És com allò que diu Adorno (si ho recordo bé) sobre l'enamorament, que quan et sembla que hi has caigut és que ja hi ets dins.
Que bonic que les estacions se succeeixin i se succeeixin i que encara ho poguem percebre. Conservem-ho!